jueves, 8 de septiembre de 2011

HUGS

Recorde quan va plorar. Mai he dit res. Bé, ara. Tot es desmontava al teu món, o pot ser el que passava es que anaves a desmontar el meu. Nose. Jo et vaig abraçar, com si tot es passara amb un abraç... En realitat, si que ajuda, com no va ajudar que algú t'abrace? És com no agafar un bombó quan tens fam i te'n oferixen un. Tornant al que havia dit, l'abraç, és perfecte. És la millor medicina, encara que no conegues a qui te'l dóna, t'ompli. Quan estas trist; abraç. Quan estas content; abraç. Quan algu torna; abraç. Quan algú se'n va; abraç. Quan la gent es perdona; abraç. Quan t'avellix un abraç; abraç. Millor que un bes, millor que unes paraules, més millor que res.

Un abraç!