miércoles, 6 de julio de 2011

Preciosos



El Sol ja no es deixava veure fins que no entraves a l'aigua, la gent començava a passejar pel passeig. Preciosos romanien a la vora, just on cada vegada hi havia més ombra. Preciosos a les tovalloles, una junt l'altra, i et mentiria si et diguera que no podia mirar-los. Eren un i una, dos cossos. Ell la mirava, i ella al adonar-se'n el mirava i feia un somrriure, de sobte començen a parlar a riure entre ells, a contar-se tonteries, bé tot allò que sabem que fan els enamorats, un s'alçava a espolsar-se la sorra i l'altre jugava amb ella, tranquilitat i pau i dolçor, dolçor de la que agrada, no de la del puxero. i que bonic és vore'ls.. a qui no li agradaria que li salvaren la vida mentres no pots parar de riure?

Per cert, Eivissa i la festa preciosa també.