domingo, 29 de mayo de 2011

No puc no-pensar

Pareix mentira que ara, ja, s'ha acabat una etapa de la meua vida, que sincerament pareixia no tindre fi. Crec que mai havia supost este canvi com un fi. Recorde el fi de l'escola. I crec que tots erem consients de un fi. Però ara, pot ser perque teniem altres coses per les que precupar-nos, no ho haviem vist com un fi, i ara no puc no pensar que es un fi, en tot allò que comporta un fi. Es a dir, canvis de lloc i de gent. Gent, que és el més important. Gent que trobaré a faltar, perque no puc no dubtar si els tornaré a veure. I em fa por, sincerament.

No hay comentarios:

Publicar un comentario