domingo, 15 de mayo de 2011

Amb menció d'honor.

Té raó quan diu que si ho penses que va a eixir mal i després ix bé, l'adrenalina és impresionant. És eufòria. És plors ( i elles ho saben bé), però que trist es no creure en uns mateixos, que trist es no creure en el teu treball o en el treball dels teus amics. De tota manera, l'adrenalina és impresionant. Coses com les d'ahir son per les que val la pena la música. O no, nose. Duc molt de temps allunyada per culpa d'una carrera de fons que dura dos anys, i no em queda res per a arribar a la META. Però ahir no vaig poder arrepentir-me de no haver anat a vore'ls ( o inclús a fer bulto) Era adrenalina segur. Felicitats Artesans.

1 comentario:

  1. Tens raó que no et queda res, a mi tampoc. Un mes més aguantant i ja estarem ahí abocats a l'estiu, un dels millors fins ara no? :)
    Molta sort en els exàmens i en la selectivitat, i tranquil·la perquè l'any que ve seràs un poc més lliure per a tu i per a la música.
    Molts besets!

    ResponderEliminar