domingo, 17 de abril de 2011

Alguna cosa a dir-te

No recordava el teu somrriure. els últims "anars i tornars" m'havien fet oblidar-lo. L'he vist ( el teu somrriure ) i m'ha fet somrriure, no m'ha produït allò a l'estomac, però tampoc m'ha produït indifèrencia. i no t'ho vaig a negar que de vegades et trobe a faltar, però note com que torne a ser jo. Tinc pau, tinc tranquilitat amb mi mateixa. Tinc amics i per supost examens, examens.. jajajajaj un cabas però estic tranquila i els puc estudiar. Tinc adrenalina, tinc pèls de punta quan m'emocione, perque seguisc emocionant-me molt... No he tancat res. No hi ha un parèntesi, no vull una caixa tancada de records al final de l'armari; tot és continu, tot continua.. canvia però continua i el procés és llarg i ple de plors i de ràbia però val la pena. estic tranquila i tinc pau i adrenalina quan la vull i amics i rises i frustracions i tot continua.. i em dol i em fa mal però se'n va poc a poc i tot continua, canvia i continua... Percert, t'he de donar les gràcies, aquell dia no ho vaig fer, així que gràcies, gràcies per tot, per tot tot tot.

No hay comentarios:

Publicar un comentario