viernes, 29 de abril de 2011

domingo, 17 de abril de 2011

Alguna cosa a dir-te

No recordava el teu somrriure. els últims "anars i tornars" m'havien fet oblidar-lo. L'he vist ( el teu somrriure ) i m'ha fet somrriure, no m'ha produït allò a l'estomac, però tampoc m'ha produït indifèrencia. i no t'ho vaig a negar que de vegades et trobe a faltar, però note com que torne a ser jo. Tinc pau, tinc tranquilitat amb mi mateixa. Tinc amics i per supost examens, examens.. jajajajaj un cabas però estic tranquila i els puc estudiar. Tinc adrenalina, tinc pèls de punta quan m'emocione, perque seguisc emocionant-me molt... No he tancat res. No hi ha un parèntesi, no vull una caixa tancada de records al final de l'armari; tot és continu, tot continua.. canvia però continua i el procés és llarg i ple de plors i de ràbia però val la pena. estic tranquila i tinc pau i adrenalina quan la vull i amics i rises i frustracions i tot continua.. i em dol i em fa mal però se'n va poc a poc i tot continua, canvia i continua... Percert, t'he de donar les gràcies, aquell dia no ho vaig fer, així que gràcies, gràcies per tot, per tot tot tot.

lunes, 11 de abril de 2011

Algo rarito!

Florencio es el príncipe del país de Aquí.
Florenicio es alto, guapo y con los ojos verdes.

Las princesas de los reinos vecinos andan como locas detrás de Florencio.
Lo llaman por teléfono. Lo invitan a sus fiestas. Le escriben cartas de amor en papel perdumado. No saben que a Florencio le marea el olor del papel perfumado.

Y Florencio no contesta las cartas.
No acude a las fiestas. Y no se pone al teléfono.
No quiere saber nada de princesas. ¡Vaya un príncipe raro, este Florencio!

Un diumenge es pot alegrar així, Un príncipe algo rarito.
t'entra la risa.