martes, 1 de febrero de 2011

benvolguts pensaments

No me dona la gana que torneu a entrar per eixa porta, que m'he assabentat que feu que els meus dits baixen amb menor força i que me dureu a un lloc pitjor que quan els rajos dels Sol m'arribaven amb força. S'aneu a quedar fora i punt. que no, i no, no m'importa el que digau, el que em feu sentir, no m'importa. Perque això és meu, jo meu he treballat, i ningú m'ho ha de llevar, perque això és meu, meu estime i no sabeu quan. Que pujaré als estels, i se'm ficarà la pell de gallina. Vos utilitzaré, per fer pressió, que canalitzaré la ràbia, i ho sentiré, perque vosaltres em feu sentir, pero açò es mes fort. Més fort que res, que ningú... així que, prompte vos diré adeu!

No hay comentarios:

Publicar un comentario