viernes, 18 de febrero de 2011

abu's surprise.

No puc creure que després de tant de temps, ella els haja conservat, per a donar-me una sorpresa. Crec que no els guardava per a mi, però hui l'he pillat en un bon dia. Es troben a les meues mans un poc mes durs que abans, i sense el seu envoltori de quan me'ls porta la rubia del nord. No em produien un gran sabor a la boca, ni em moria per menjar l'ultim, els ultims els vaig regalar. però hui han tornat a les meues mans i no se perquè els he agafat amb nostalgia ( altra vegada la paraula ) en ganes de trobar aquell gust que no em transmitia quasi res, una dolçor que s'escapava en segons. Però ara em criden l'atenció, i me'ls pense menjar poc a poc. un a un. perque si. i prou.
Bilars


No hay comentarios:

Publicar un comentario