sábado, 8 de enero de 2011

AFTERNOON

Recordà aquella paraula mentre veia a la xica dels texans rosa fluor. Aquesta, estava sentada, d'una manera poc apropiada per a la cadira que ocupava, de sopte la dependenta amb un guant negre li trau unes arracades que brillen molt. Horribles, pensa que no l'enveja, li pica la curiositat, però no sent enveja. A l'estona, es torna a girar cap a aquell aparador brillantos i veu una parella que arriba, ella amb els cabells llargs, i ell, tenint cara de xiquet xicotet, porta un boina de iaio. Pareix que s'estimen, no està molt segura. Entre tanta gent, s'agobia, i pensa que si sera precís les rebaixes, i l'acumulació de gent, que l'agobia, que de vegades no li agrada res d'això. Li toquen la cintura i respon. Després entre tant gent, el seu cap torna a caminar, torna a correr, i fa una carrera de fons, va a mil, vol dir-li tantes coses al que la mou entre la multitud, al que li somnriu, al que el fa enfadar, al que no es cansa mai d'ella..

1 comentario:

  1. Què bonic :)
    De vegades en les rebaixes et sents un poc xicotet i insignificant...i estressat jajaja
    és un poc una metàfora de l'univers en escala jajaja, tot el món ahí, coneixent, barallant-se, comprant, movent-se, marejant...
    Igual en la cua inclus arribes a tindre temps per contar fins a mil i fixar-te en coses tan xules:)
    Molts besets

    ResponderEliminar