miércoles, 26 de enero de 2011

FILS

Fils, que es fan llargs, en paral·lel, un fa una corva i creua l'altre, i al cap de un pam es l'altre qui es creua per damunt, i tornen i van i fan un cercle a la vegada, i el primer el rodeja, i el torna a rodejar i s'anyunya. Però de repent, torna amb velocitat. I un fa un nuc. i fan una cadena com l'adn, i tenen enllaços, i s'anyunyen i tornen i es creuen i un fa una volta a l'altre i es fa un nuc i no es pot desfer. I es desfà i s'anyunyen i es creuen i tornen i fan dos voltes i un nuc i un altre nuc i s'anyunen i van en paral·lel i una volta i...
I son dos, no un.

martes, 18 de enero de 2011

el que tinc


i he caigut en que he de gaudir més




que no ho gaudisc, que no ho sent
que per voler més
perd el que tinc.

sábado, 8 de enero de 2011

AFTERNOON

Recordà aquella paraula mentre veia a la xica dels texans rosa fluor. Aquesta, estava sentada, d'una manera poc apropiada per a la cadira que ocupava, de sopte la dependenta amb un guant negre li trau unes arracades que brillen molt. Horribles, pensa que no l'enveja, li pica la curiositat, però no sent enveja. A l'estona, es torna a girar cap a aquell aparador brillantos i veu una parella que arriba, ella amb els cabells llargs, i ell, tenint cara de xiquet xicotet, porta un boina de iaio. Pareix que s'estimen, no està molt segura. Entre tanta gent, s'agobia, i pensa que si sera precís les rebaixes, i l'acumulació de gent, que l'agobia, que de vegades no li agrada res d'això. Li toquen la cintura i respon. Després entre tant gent, el seu cap torna a caminar, torna a correr, i fa una carrera de fons, va a mil, vol dir-li tantes coses al que la mou entre la multitud, al que li somnriu, al que el fa enfadar, al que no es cansa mai d'ella..