sábado, 25 de diciembre de 2010

GM.

És tan velleta. Pareix tan fràgil com un nadó. Menja menys que un pardalet, a mi em pasa igual, soc un pardalet. L'han plasmada a un conte, que al seu fill l'ha emocionat. T'agradaria la seva força de quan era jove. Preciosa, del poble de la xufa. Dona de costums i cabuda com ningú. Li perd el dolç( encara que menje com un pardalet ) De vegades no el recorda, o no recorda el seu nom. Pots riure-te'n, o pots esclatar a plorar. És complicat.

jueves, 23 de diciembre de 2010

!



BlueKlein,

martes, 14 de diciembre de 2010

sensations.

Ells diuen que feia molt que no estaven contents per res, jo també he tingut eixa sensació. Tot te pareix bé, tot ix bé, o encara que no isca bé o aforntes d'una manera que no es la normal en una mateixa, pot ser eixa felicitat o l'alegria ens ve d'un moment o d'un cumul de coses que per atzar o destí han eixit com volies. De vegades quan s'esta així és perque un no te preocupacions perquè es pot permetre sentir-se bé, o perquè un és tan metòdic que encara que tinga molt que fer, li agrada sentir-se ocupat i tindreu tot baix control. Jo solc ser de les dels moments de despreocupació. També apareixien els moments de tristesa per res ( estos no apareixien a les cançons..) aquests...son més dificils de encotrar, crec que és perque som tan negatius que sempre trobem una raó per xicoteta que siga per a estar tristos, podem estar tristos per res, també per tindre tantes coses que han eixit mal que és impossible trobar alguna que es posicione per damunt de les altres, i perquè no els moments de tristesa per res també serveixien per a enmascarar els de tristesa per alguna cosa concreta, que son tan tan exactes que et fa por asimilar-ho. L'ultima i crec que es la que va amb mi, es aquella que no trobes la raó, que per molt que la busques no saps on és, i ho he pensat, i pot ser perque mai abans t'has vist davant d'aquesta raó per esta trist, perque tot es tan nou, que no saps com identificar això, o com respons davant d'allò. Però per damunt de tot el millor es saber que sols son moments, que el temps pasa i quan menys penses tornaras a estar content per res...

domingo, 5 de diciembre de 2010

shower

Volia diumenge de sol, com el diumenge passat, per cridar-li i que la duguera a algun lloc on vore a la gent gaudir del diumenge. no ha aparegut el Sol.
L'aigua calenta de la dutxa l'ha fet sentir-se xicoteta, o xicoteta en un mon molt gran, de grans. en eixe moment esta a soles, sense protecció davant de res, ni de ningú, ni ninguna distracció et protegeix dels pensaments, perque quan esta soles es quan ells venen, quan ho trastoquen tot o fiquen tot en dubte i ho canvien de lloc. No sap que pensar, pot ser es el temps que passa, i es fa major, o que no vol fer-se gran i troba a faltar allò o açò i apareixen de repent mil coses per les que ha pogut canviar el açò i el allò. S'està acabant el xampú, i els pensaments no se'n van, l'aigua li rellisca la cara li besa els llavis i li cau pel cos, pero ells no sen van pel forat de la dutxa.
Criden al telefon ix corrents, pot ser això fa que desapareguen, fins l'hora de dormir, o d'estudiar...