domingo, 14 de noviembre de 2010

Amor particular- LLach..

Com t’ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat,que sovint em sé tan a prop teu, si canto,que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes, i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho, que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo. Que junts hem caminat,en la joia junts, en la pena junts, i has omplert tan sovint la buidor dels meus mot si en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc. Per tot això i coses que t’amagoem caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.T’estimo, sí,potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelósi el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...Que passaran els anys, i vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte,i sabré acostumar-me a la teva absència,però tot això serà una altra història,ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo. T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelósi el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;t’estimo, i em sé feliçquan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

No hay comentarios:

Publicar un comentario