miércoles, 12 de mayo de 2010

DAYS

Massa temps he tingut aquestes dues setmanes per a pensar. He analitzat situacions que mai havia pogut pensar que estaven ahi, reaccions, somrriures, paraules o la manera en que mon pare aparta les cadires de la taula. Tinc ganes de poder tocar d'una puta vegada. Ho necessite. Aquestes dues setmanes m'he donat compte, de com es d'important per a mi. De que ho necessite per ser jo, per sentir-me bé, que tinc un buit dins. Que tota la merda de l'estress i el agobio no importa si puc tocar, que es exagerat, però ho necessite quasi com menjar, o probablement no tant. Necessite tornar ja, i que em diga; haz música.

No hay comentarios:

Publicar un comentario