sábado, 25 de diciembre de 2010

GM.

És tan velleta. Pareix tan fràgil com un nadó. Menja menys que un pardalet, a mi em pasa igual, soc un pardalet. L'han plasmada a un conte, que al seu fill l'ha emocionat. T'agradaria la seva força de quan era jove. Preciosa, del poble de la xufa. Dona de costums i cabuda com ningú. Li perd el dolç( encara que menje com un pardalet ) De vegades no el recorda, o no recorda el seu nom. Pots riure-te'n, o pots esclatar a plorar. És complicat.

jueves, 23 de diciembre de 2010

!



BlueKlein,

martes, 14 de diciembre de 2010

sensations.

Ells diuen que feia molt que no estaven contents per res, jo també he tingut eixa sensació. Tot te pareix bé, tot ix bé, o encara que no isca bé o aforntes d'una manera que no es la normal en una mateixa, pot ser eixa felicitat o l'alegria ens ve d'un moment o d'un cumul de coses que per atzar o destí han eixit com volies. De vegades quan s'esta així és perque un no te preocupacions perquè es pot permetre sentir-se bé, o perquè un és tan metòdic que encara que tinga molt que fer, li agrada sentir-se ocupat i tindreu tot baix control. Jo solc ser de les dels moments de despreocupació. També apareixien els moments de tristesa per res ( estos no apareixien a les cançons..) aquests...son més dificils de encotrar, crec que és perque som tan negatius que sempre trobem una raó per xicoteta que siga per a estar tristos, podem estar tristos per res, també per tindre tantes coses que han eixit mal que és impossible trobar alguna que es posicione per damunt de les altres, i perquè no els moments de tristesa per res també serveixien per a enmascarar els de tristesa per alguna cosa concreta, que son tan tan exactes que et fa por asimilar-ho. L'ultima i crec que es la que va amb mi, es aquella que no trobes la raó, que per molt que la busques no saps on és, i ho he pensat, i pot ser perque mai abans t'has vist davant d'aquesta raó per esta trist, perque tot es tan nou, que no saps com identificar això, o com respons davant d'allò. Però per damunt de tot el millor es saber que sols son moments, que el temps pasa i quan menys penses tornaras a estar content per res...

domingo, 5 de diciembre de 2010

shower

Volia diumenge de sol, com el diumenge passat, per cridar-li i que la duguera a algun lloc on vore a la gent gaudir del diumenge. no ha aparegut el Sol.
L'aigua calenta de la dutxa l'ha fet sentir-se xicoteta, o xicoteta en un mon molt gran, de grans. en eixe moment esta a soles, sense protecció davant de res, ni de ningú, ni ninguna distracció et protegeix dels pensaments, perque quan esta soles es quan ells venen, quan ho trastoquen tot o fiquen tot en dubte i ho canvien de lloc. No sap que pensar, pot ser es el temps que passa, i es fa major, o que no vol fer-se gran i troba a faltar allò o açò i apareixen de repent mil coses per les que ha pogut canviar el açò i el allò. S'està acabant el xampú, i els pensaments no se'n van, l'aigua li rellisca la cara li besa els llavis i li cau pel cos, pero ells no sen van pel forat de la dutxa.
Criden al telefon ix corrents, pot ser això fa que desapareguen, fins l'hora de dormir, o d'estudiar...

domingo, 28 de noviembre de 2010

màgia.

El aire canvia aquest mes, ho se, ho he notat una decena de vegades. i aquesta vegada, des de, per dir-ho d'alguna manera, la llunyania ho he notat de totes maneres. Qui no esta dins la paella no ho sap, no perque no vullga, sino perque no pot saber-ho i prou. Només nosaltres ho notem. no és un augment de nitrogen, o una disminució d'aquest, es una cosa ben diferent, no es pot demostrar, és com màgia, o una cosa pareguda. et fica la pell de gallina, et deixa per terra, t'alça i t'ompli de ganes de cridar, de solucionar les coses, de no parar. I des de la llunyania ho he vist més clar.

domingo, 14 de noviembre de 2010

Amor particular- LLach..

Com t’ho podria dir perquè em fos senzill, i et fos veritat,que sovint em sé tan a prop teu, si canto,que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes, i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho, que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo. Que junts hem caminat,en la joia junts, en la pena junts, i has omplert tan sovint la buidor dels meus mot si en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc. Per tot això i coses que t’amagoem caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.T’estimo, sí,potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelósi el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...Que passaran els anys, i vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte,i sabré acostumar-me a la teva absència,però tot això serà una altra història,ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo. T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelósi el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;t’estimo, i em sé feliçquan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

miércoles, 27 de octubre de 2010

MISS IT

Quan la cursa és llarga, i la linia de meta esta més lluny que els estels, trobes massa obstacles, alguns te l'endolçen i et fan descansar i d'altres, que et fan tornar al pasat, obstacles dolents que, perque no, els trobes a faltar. em trobe a la gent que he deixat a un lloc, que a evolucionat, que te ganes de seguir (pensant que si tu no estagueres alli les coses es paraven... ) que hi han nous ponts, com els d'hidrogen que es van creant i destruïnt en menys de 0.ooooooooo....1segon. i he vist la imatge a camara lenta..Trobe a faltar la tensió del no-ix, i quan es trencava entre hora i hora.. fins i tot, les coses dolentes de vegades es troben a faltar, fins i tot, ara pense que valia la pena. M'avellis de nou allò.. però, després obric els ulls, i sé que he d'arribar a un punt, que no m'he de deixar dur, que tinc un objectiu, que no se molt be on me durà, però el tinc. I he de tindre la ment desperta, i llevarme del cap el que no em conduïrà fins als meus estels.

lunes, 18 de octubre de 2010

ONE MOMENT

plorar de felicitat és el millor moment que he viscut en la vida, sens dubte.

lunes, 4 de octubre de 2010

Like water.


que rellisque tot. tot. tot. tot.



TOT!

jueves, 23 de septiembre de 2010

EMPATIA

De vegades no sabem reaccionar davant situacions inesperades, potser en aquestos casos hauria d'apareixer l'instint, o el cor es qui et mana la senyal amb el que has de fer. Pot ser no arribà la senyal o l'instint està atrofiat i per això no sabem reaccionar, però i si el que fem en aquests casos es el que vem, el que l'experiència com a espectadors de la vida dels demes ens ha ensenyat? o es l'empatia que s'equivoca?

sábado, 11 de septiembre de 2010

GUM




odie parlar d'estudis.
jo no en vaig ficar un.

martes, 31 de agosto de 2010

GET UP

desperte i un munt de pensaments em pesa damunt del cap i torne a clavar-me dins del llit i a rodar entre els llençols. tanque els ulls, intente buscar al coixí alguna olor que em desperte o em faça oblidar per uns moments els pensaments que m'han fet retornar al llit. intente pensar en tu o en ells o nose, qualsevol cosa. desitje tornar a alçarme sense no tindre hora, i tenveje a tu i a tots els que ho fan. torne a obrir els ulls. m'alçe decidida perque ja hi ha prou. meneje el cap i faig que els pensaments caiguen cap avall i que per unes hores desapareguen. en uns dies desapareixeran per complet i apareixeran altres nous.

lunes, 21 de junio de 2010

HER SUMMER

La seua amiga diu que la vida es una roda. Els pollosos diuen que es una roda màgica. La mateixa història cada X temps, la mateixa aguantant, caiguent i alçant-se. Feta merda es menja el cap, aleshores apareix ella, el seu Sol, qui li fa somriure i tornar a creure en ella mateixa, perquè ella es l'única que li fa creure que és possible, o pot ser com aquesta vegada el temps a sigut més llarg ja no produïsca aquest efecte sobre ella. Han passat uns dies i uns anys, i està convençuda que s'asimila millor, però el buit i la impotència cada vegada son més grans, i cada vegada van més per dins. Pot ser es sent una formigueta en un mon d'elefants o en eixos moments simplement es un elefant malalt. Ha de retrobar-se amb el seu Sol. Implica recordar. I es el que intenta no fer. Però baixara al nucli de la terra per a putjar als estels, encara que siga per uns miserables segons. Aleshores quan note que han arribat, eixos segons la faran sentir la més afortunada del món mundial.

lunes, 7 de junio de 2010

THIS


en el ojo del huracannnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.
namas!

miércoles, 26 de mayo de 2010

shock




no fan falta paraules. sols accions.

miércoles, 12 de mayo de 2010

DAYS

Massa temps he tingut aquestes dues setmanes per a pensar. He analitzat situacions que mai havia pogut pensar que estaven ahi, reaccions, somrriures, paraules o la manera en que mon pare aparta les cadires de la taula. Tinc ganes de poder tocar d'una puta vegada. Ho necessite. Aquestes dues setmanes m'he donat compte, de com es d'important per a mi. De que ho necessite per ser jo, per sentir-me bé, que tinc un buit dins. Que tota la merda de l'estress i el agobio no importa si puc tocar, que es exagerat, però ho necessite quasi com menjar, o probablement no tant. Necessite tornar ja, i que em diga; haz música.

domingo, 2 de mayo de 2010

VELAT


He perdut uns plats que brillaven amb el reflex del Sol. He perdut banderes al vent, banderes amb estels. He perdut xiques guapes. He perdut gent plena de ràbia i d'orgull. He perdut aquell qui m'acompanyà durant nou anys. He perdut a una xica rossa, preciossa, del nord. He perdut una xiqueta elegida pel senyor Sol de nou. He perdut la meva habitacio. He perdut a un xic de bon de mati a algun llit. He perdut el meu terrat roig. He perdut el cel. No ho tornaré a tindre. No tornaran eixos instants. Purs. Eren segons. Instants exactes. Era ara o mai. Carrets de fotos encara en fan. Trobaré altres instants. Segur.
Posted by Picasa

martes, 13 de abril de 2010

ERROR

Que se supon que he de fer ara? no puc concentrar-me, no puc parlar, no puc, estudiar, no puc fer res més que no moure'm. Que em passa? Dos temes de biologia m'esperen per a ser absorbits i ser passats al examen demà a tercera hora. I no puc concentrar-me, no puc parlar, no puc, no puc estudiar, no puc fer res més que no moure'm. Ara no és temps de recordar, se supon que es recorda després, quan tot es trist. No pot ser, que ara estiga trist. mea culpa. No hi ha més. Així que ara hauré d'alçarme, obrir la nevera, tancarla, respirar i moure tot el cos. Tiempo al tiempo. Més no es pot fer. Ja està fet. Perquè m'esperen dos temes de biologia per a ser absorbits. I per alguna cosa més.

miércoles, 7 de abril de 2010

ELLAS


tan odiadas y tan queridas.

martes, 23 de marzo de 2010

RESTURN

Massa m'estava durant la primavera dins meu. Massa. Les ganes de anar a classe, destar al solet. Exactament un dia. Ara, torne a ser la que vol que s'acabe el dia, la que necessita dissabtes de desparrame per a oblidar-se de totes les coses que ha de fer, de tots els cúmuls de feines retrasades, de promeses en plan " hui comence enserio". Pot ser, m'he tornat una persona amagrada, que per dins tot ho veig mal, que faig vore com que tot m'encanta i després ni tan sols tinc temps en pensar que m'agrada de veritat. Pot ser hauria de parar, de replantejar-me les coses. De tornar a començar. D'eliminar coses. Qui sap... Si m'haguera plantejat les coses des d'un primer moment, si havera seleccionat açò o allò, si no ho havera volgut fer tot. Tampoc soc capaç ara de deseleccionar més del que ja he fet. No vull ponts, no vull nadals, ni falles, no vull pascua, ni tan sols, estiu. No vull que el curs s'acabe. Vull que el curs s'acabe sabent el que faré.

martes, 19 de enero de 2010

ALL

no vull que sigues el meu tot. no vull poder estar tot el dia en tu. no vull passar-me la meua vida apegada a tu. no vull. Si fores el meu tot no tindria res que dir-te, res que contar-te, res que aportar-te, ho sabries tot perque series tot per a mi i jo, vull ser algú més que la persona amb la que juntes els llavis. Poder fer-te riure, o fer-te enfadar. Vull modificar la teua vida. Vull que relaxes la meua, vull que em contes coses, que m'ensenyes, que em furtes mil somrriures. no vull ser el teu tot. no vull.