martes, 27 de octubre de 2009

NOS VIVE Y NOS REVIVE.

L'altre dia vaig tornar a llegir la reflexió que fa mi Gran GRAN G-R-A-N Benedetti sobre La música, jo personalment ho necessitava. El trobava a faltar, a ell, i a algu que em parlara així sobre una cosa que estime tant. Més que escoltar-la, m'agrada tocar-la, i inclús més poder sentir-la, això si que m'agrada, poder sentir-la dins meua, fer que eixe moment siga especial, que m'envie eixa senyal per a que vullga tornar a sentir el noseque , que no siga per tornar a escoltar-la musica o la lletra o la cadència final, que es perfecta pero no. M'agrada saber que m'agrada, m'agrada saber que no podria viure sense ella. Em cosidere molt afortunada, poca gent la sent, suponc que a sigut un pito pito gorgorito, o que el meu destí decidira que m'anava a enamorar de la música o jo que se que. Però, siga el que siga o siga qui siga. Jo done gràcies. Encara que pot ser les gràcies siguen per a mi.

2 comentarios:

  1. La vida es música andre! Que fariem sense ella?

    ResponderEliminar
  2. La veritat és que per exemple en el meu cas, sigué pura casualitat que començara amb la música.Mon pare va replegar un piano vell d'una escola de monges i el va restaurar, i ací està, desafinat i amb dos pedals, però jo l'estime tant o més que a moltes coses.
    Molts besets, et trobava a faltar per ací!

    Per cert ,aquell poema que ficares de Benedetti, el de TE QUIERO, el vaig trobar entre els meus apunts de literatura de l'any passat i ara el tinc penjat a l'habitació.
    És preciós.

    ResponderEliminar