lunes, 14 de septiembre de 2009

ULLS

Tinc ganes de que ens sentem a xarrar a la barana de pedra que envolta el mercat central, millor dit, de que jo hem sente i tu estigues plantat davant meua. Que siga una conversació divertida, que no tinga molt de sentit, que els ulls miren cap a terra i es troben amb les meues cames ballant amb l'aire, que despres es troben amb els meus, fem un somrriure com "recordant allò" i els tanquem. Tinc ganes de saber de tu. Pot ser estiga bé que hem contes les teues noves aventures pel nou món d'estels en el que et trobes, i que jo t'escolte, que la rabia s'em menje per dins perque jo tambe vullga volar tan alt, que hem dones tanta, tanta enveja que jo acabe dien-te: vuela... i tu em mostres els dents i m'abraces.

2 comentarios:

  1. Què bonic!
    Dóna ràbia quan enyores coses que ja no hi estan.
    No et preocupes,segur que volaràs alt,moooooolt alt,ja ho voràs :)

    ResponderEliminar