lunes, 31 de agosto de 2009

volviendo de las risas.

Qui haguera dit que el teu estiu seria així, qui ho haguera dit... Tu sabies que prompte o tard li cridaries per veure-la, i per que no, per veure els seus cabells llargs amb les puntes més clares a causa del temps que l'acompanyaven. Sabies que era diferent, una nineta fràgil, que seria difícil d'abraçar, de parlar, per si li feies mal, per si la seva mirada cambiava de color. Però aquella vesprada de tant de vent que esclatà a riure, vares notar allò, que es nota quan ja no existeix la por.
No pensaves en ella, però t'agradava saber que ella si ho feia, i qui sap, si poc a poc tu t'enrrecordaves d'ella...


Ja trobe a faltar la sorra i el salitre.
HACE MUCHITA CALOR